La Ley de Lenguas de Aragón lleva sobrevolando el Pignatelli desde el mismo momento de la creación de la Comunidad Autonóma (tres años tarde, por cierto, por la intervención de algunos como José Ángel Biel). En Aragón se hablan muchas lenguas. Cada día más, de hecho, pero podemos decir que propias de Aragón son el aragonés, el catalán, y desde el siglo XV el castellano. La regulación de estas tres lenguas ha sido uno de los caballos de batalla políticos y culturales de los últimos 20 años.

En 2001 se redactó después de una intensa comisión preparatoria un anteproyecto de ley de lenguas que quedó encerrado en un cajón, bajo siete llaves, como el sepulcro del CID. Aquel anteproyecto aprobado en comisión, con los votos particulares del PP y del PAR, que se quedaba corto en planteamiento y soluciones, al menos definía zonas, nombres y recursos. Ahora, y casualmente justo después de un Congreso "Regional" del PSOE en el que se escenificaba la sintonía entre PAR y PSOE, el Heraldo decide reventar de alguna manera el pacto de gobierno. A saber por quien filtrado, el contenido de la ley de lenguas que prepara el PSOE ha salido a la luz. Inmediatamente después el Heraldo ha corrido a buscar discrepancias. Las habituales. CHA considera que se queda corto, el PAR aragonés ni entra ni sale, pero se nota que son reacios, y el PP reacciona de la manera habitual, negando la mayor y echándose al monte. Respecto al análisis que hace el Heraldo de estas respuestas, no voy a añadir mucho más de lo que hace Xarxes.

Sólo por hacer hincapié en el ridículo de Gustavo Alcalde dos puntualizaciones. Gustavo Alcalde (médico, para más señas) dice que "el aragonés es un idioma artificial creado en los años 70, mientras que el catalán es ajeno a la comunidad y la DGA no puede cargarse de un plumazo la realidad de que tan aragonés es el maellano como el ansotano, el fragatino, el cheso, el literano o el patués". No sé que pensarán los 70.000 aragoneses que hablan catalán de que un político aragonés los eche de la comunidad donde viven, trabajan, pagan impuestos y se sienten parte. Ni sé que pensará la Real Academia Española de la Lengua cuando les digan que un médico cree que lo que dicen en su diccionario es mentira, y que además, su trabajo, consiste en crear un idioma artificial, castellano de miles de variedades locales. Porque exactamente es eso lo que hace. Elegir soluciones comunes de entre todas las variedades del mismo idioma, osea, crear artificialmente una norma común.

Además, dice Gustavo Alcalde sobre el catalán que el proyecto normativo "facilita armas y munición" a los nacionalistas que "desde hace años pretenden la anexión cultural de parte de Aragón y luego la anexión territorial dentro de los mal denominados països catalans". Como habla de armas y munición me proporciona un símil perfecto. Lo que dice Gustavo Alcalde es que hay que derribar la Aljafería, la Mezquita de Córdoba y la Alhambra de Granada porque "facilita armas y munición" a los islamistas de Al Qaeda que "desde hace años pretenden la anexión cultural de España dentro de Al Ándalus y luego la anexión territorial dentro de los mal denominados territorios del Islam". En fin, que, una vez más, Gustavo Alcalde no sabe por donde le da el aire.

El caso es que el filtrado del proyecto de ley de lenguas ha vuelto a generar polémica, que es de lo que se trataba, y ha vuelto a zarandear los derechos de los más de 80.000 aragoneses que no tienen el castellano como lengua materna y única.

El anteproyecto habla de "lenguas propias" para el aragonés y el catalán, pero no para el castellano, al que considera única lengua oficial. Evidentemente esto supone un problema por varias razones.

1. La ley reconoce que la lengua mayoritaria de los aragoneses, el castellano, no es propia de Aragón.
2. No reconocer la cooficialidad de las otras dos lenguas supone supeditarlas y por tanto, seguir minusvalorándolas, y con ellas, a sus hablantes, a los que no se conceden derechos en régimen de igualdad con los demás aragoneses.
3. La cooficialidad no es una cuestión baladí. No se trata nada más de que los aragoneses puedan dirigirse en su lengua a las instituciones, se trata de dignidad, se trata de legislación, se trata de respeto a nivel estatal, se trata de coincidir con la Carta Europea de las Lenguas Minorizadas, se trata de respetar la Constitución Española y el propio estatuto de Aragón.

A pesar de que una parte del Gobierno de Aragón (el PAR) pretende que sean los municipios los que denominen su lengua, parece claro que el PSOE, al menos, no está dispuesto a pasar por ahí. Si los filólogos coinciden en señalar a qué sistema lingüístico pertenecen las hablas de Aragón (unas al aragonés, otras al catalán), es lógico pensar que eso se refleje en la ley. De hecho, nadie se rasga las vestiduras porque se denomine castellano a la lengua mayoritaria en Aragón, a pesar de las enormes diferencias entre un hablante de Teruel y uno de Jaca, de la misma lengua.

El anteproyecto de Ley de Lenguas establece además que en Aragón hay sendas "zonas de utilización histórica" del aragonés y del catalán en las que esos dos idiomas deberán gozar de protección "garantizándose su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso". Un error más de la ley ya que la zona histórica del aragonés llega hasta Murcia y comprendía la mayor parte del territorio aragonés. El anterior anteproyecto sí que hablaba de zona de utilización y la describía, e incluso incluía los ayuntamientos que comprendía. Hablar de "utilización histórica" es vago e impreciso. Es más, no supone la delimitación de ninguna zona, ya que, insisto, la zona de utilización histórica de ambas lenguas es mayor de la que abarca ahora.

No se conoce tampoco como se articulará la presencia de ambas lenguas en la escuela, algo fundamental. Tanto el aragonés como el catalán tienen graves problemas de transmisión familiar por la masiva presencia del castellano en todos los estímulos de las nuevas generaciones. Si en la escuela no se enseñan, y no se convierten en vehiculares en las zonas que lo demanden, nunca se dará ese salto de recuperación y preservación.

Con la nueva ley se creará, presuntamente, el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón "un órgano colegiado, consultivo y asesor que, además de informar sobre la delimitación de las zonas de uso del aragonés y el catalán, tendrá muchas otras funciones: proponer al Ejecutivo líneas de actuación en el ámbito lingüístico, hacer un seguimiento de los planes y programas puestos en marcha, emitir informes por iniciativa propia o a petición de otros, elaborar las reglas de normalización del aragonés y el catalán, ser oído antes del establecimiento de los topónimos". Se supone que las lenguas sobre las que "será consultivo" serán el aragonés y el catalán. Ambas lenguas tienen Academia, y ambas deberían estar presentes en ese Consejo. Es decir, si Aragón tuviera que legislar sobre el uso del castellano apelaría a la R.A.E, como es lógico. Sorprende que no se considere igual al I.E.C. o que no se oficialice y se integre la A.L.A. en ese Consejo. Una cosa es la normalización de una lengua, objeto de estudio y trabajo de las Academias, y otra la legislación y aplicación, para la que quizás es necesario ese Consejo consultivo.

En definitiva, una ley de la que conocemos poco y que ya ha desatado la caja de los truenos, que ya llega tarde, después de que Marcelino Iglesias la prometiera para el primer año de legislatura. De hecho, la estrategia de los opositores es la misma. Filtración, oposición y esperanza que el PSOE de la mano del catalanohablante materno Marcelino Iglesias recule. Mientras, un patrimonio de Aragón, sus lenguas, sufre para sobrevivir cada día, oculto en su realidad cotidiana y sin ningún apoyo institucional a nivel aragonés.

Por cierto, una de las quejas recurrentes de los reacios a una ley de lenguas es la "imposición". Aseguran que las lenguas "han sobrevivido solas y deben seguir así, sin que se impongan a nadie". Ni esta ley, ni la de 2001, ni ninguna que haya parido un gobierno aragonés imponen a nadie ninguna lengua. Eso sólo lo hace la Constitución que nos obliga a todos a aprender castellano. La ley sólo protege a los que no tienen el castellano como lengua materna y que tienen el mismo derecho que los demás aragoneses a vivir, comunicarse, estudiar, dirigirse a la administración y existir que los castellanohablantes.

Etiquetas: lenguas, aragón, aragonés, català

Etiquetas: tema

Ahir per la tarda vam assistir al Barcelona Developers Garage de Facebook, a les oficines de Sclipo a la Barceloneta. Entre les divereses presentacions, vam tenir la oportunitat d'entrevistar en directe, a través de videoconferència, amb en Javier Olivan, responsable de la internacionalització de Facebook. Acabant la ponència ens va adelantar la notícia: Facebook ja està disponible en català

Tot i que feia temps que un nombrós grup de traductors voluntaris hi estava treballant, i les Causes que s'havien creat al propi Facebook per demanar-ne la traducció cada cop creixíen més en adeptes, no quedaven gaire clares les dates en què podriem començar a utilitzar la xarxa social més important d'Internet (alguns diuen que ja compten amb més de 70 milions d'usuaris) en aquesta llengua.

Cal destacar que el català s'ha inclós entre els primers 10 idiomes als que s'ha traduït Facebook al món, i és que per sorprenent que sembli, el català és un dels idiomes més prolífics en quant a producció de continguts a internet. Valguin si no com a exemple algunes estadístiques d'ús de llengües en el món dels blogs: el català sovint apareix entre les 3 primeres.

Pel que sembla, fins dilluns no faran l'anunci "oficial", però si voleu podeu començar a utilitzar-lo des d'avui mateix a http://ca.facebook.com

Ver álbum de fotos | Leer Facebook en català: estrena oficial el proper dilluns en Pixelovers

Etiquetas: catala, facebook, redes sociales

Etiquetas: catala

Etiquetas: catala

Era un dia assolellat, jo com sempre, sortia al jardí a prendre l'aire, m'ajudava a relaxar-me, ja que aixó d'haver perdut la feina, donava certs problemes, tant econòmics, ja que l'Estat no paga gaire bé a la gent a l'atur, com certs problemes psicològics, doncs,fa molts anys que treballo i mai m'havien fet fora.

Sortir al jardí m'ajudava a pensar en el meu futur ,i a tenir les idees clares.

En primer lloc pel que fa a la família vaig pensar de no comentar-ho, donat que no vull que pateixin. En segon lloc , havia de trobar una feina que em permetés mantenir la família.

El primer dia vaig consultar per Internet les ofertes de treball ben pagades .

Crec que era el meu dia de sort , perquè vaig trobar la feina ideal fins poder trobar-ne pacientment una de millor. La feina no era gran cosa però em serviria.

Vaig trucar ràpidament al local central de la botiga , i em van concedir una entrevista , el dilluns 29 de Gener. Estava content ,vist que, anava a posar-me a prova , perquè portar la comptabilitat d'una cadena de botigues, encara que sigui petita , amb la meva edat , portava la seva feina , ja que els càlculs no són el meu fort a aquestes altures.

Dia 29 de Gener : Em vaig llevar ràpidament quan va sonar el despertador, aquell maleït despertador que tants anys m'havia fet la punyeta. Peró en aquest cas , va ser imprescindible , ja que no es pot arribar tard a una entrevista de feina. Em vaig vestir d'una manera tan elegant que fent broma , els nens pel passadís em xiulaven . La meva dona em va preguntar , per aixó de la vestimenta , que en mi era molt estrany.Jo dissimulant vaig dir que perquè un no pot anar un dia elegant a la feina. Vaig sortir de casa amb el cotxe i quan vaig arribar allà, em tremolaven les cames, estava molt nerviós.

Vaig agafar valentia i vaig entrar. La secretària que ja devia saber que era jo , em va fer anar a la 2a porta a la dreta. Abans d'entrar vaig agafar aire i posant cara seria , vaig entrar. Hi havia un home , que semblava mes un gandul que no pas un home que es dediqués a arriscar-se a la vida per anar ampliant la seva cadena . A mi tant m'era aixó així que li vaig dir que ja podíem començar . L'home em va mirar rient i en comptes de preguntar pel meu currículum em preguntà quina edat tenia. Jo molt nerviós vaig dir que en tenia 51.L'home va fer una rialla d'orella a orella i em preguntà que si m'havia espantat , que ho sentia molt,que només era una broma de mal gust . Jo una mica més alleujat vaig fer una rialleta falsa d'aquestes que els nens d'avui en dia fan. Em va dir que no calia fer cap prova perquè no hi havia ningú més i que ja s'havia fixat en el meu currículum i em veia treballador. Jo li vaig preguntar pel que fa el sou.

L'home una mica menys rialler em va dir que començaria per uns 900€ , i si ho feia bé , em pujaria 400€ mès al mes. Ademès em va dir que aquesta feina la podia fer desde casa i que si era treballador i l'acabava ràpid , podia fer alguna feina mès a algun altre lloc , peró una feina petitona , com per exemple a un supermercat . Jo vaig acceptar encantat, i em va assignar un contracte temporal . Jo molt content de l'èxit inesperat , vaig arribar a casa i estava tan feliç que els hi vaig explicar als fills i a la meva dona. Es van quedar parats peró la meva dona em va dir que 1300€ potser no donaria per tot . Jo li vaig dir que ara aniria a demanar feina a un supermercat i que així potser guanyaria uns 1600€ al mes.

Ella es va resignar amb totalitat , ja que deia que un home tan treballador i amb capacitat de segones feines millors , no deixaria que anès a un supermercat i que el veiés tota la gent que sempre l'ha envoltat , en una feina com aquesta. Jo li vaig dir que hi treballaria poc i que no em veuria quasi bé ningú que em conegués. Una mica enfadada em va dir que em busqués abans una feina de carnisser a la tenda de la nostra amiga Encarna que aixó del súper.

1r dia de feina : Quan em vaig llevar vaig obrir al instant el meu portàtil per veure quina era la feina de comptabilitat que em tocava fer. Efectivament , la feina ja estava al meu correu. A cop d'ull no se'n veia massa , peró a mida que vaig anar fent els càlculs era mès llarg del que em pensava . Peró que deia jo ara, un home tan treballador com jo no es podia queixar i menys en una feina des de casa i que comparat amb la antiga , estava molt millor i segur que acabaria molt mès ràpid. Vaig començar a fer càlculs , i tota la comptabilitat. Malgrat que la comptabilitat com deia anteriorment no era el meu fort , el meu primer dia va ser tot un èxit , els càlculs em van sortir de meravella.

No sé perquè , peró la vida semblava que començava a donar els fruits de l'esforç.

Pasat un mes : Tot el mes havia anat bé i m'havien pujat molt el sou i la idea de anar a treballar a un altre lloc s'havia esfumat . A partir d'aquest instant la meva vida no va canviar , em va anar molt bé , la meva família estava molt orgullosa de mi . Així es com s'acaba la meva narració de l'èxit amb una nova feina. Per aixó a la gent que perdeu la feina us dic : Si us desanimeu i no busqueu alternatives , mai us canviarà la vida.

Leer Redacció en Català pel Certamen Literari de Català ( Escola St Nicolau )'' no guanyadora '' en El Blog d'en Josep

Etiquetas: Sin etiquetas

Etiquetas: catala, adolescents, espanyol

Comença la legislatura i els nacionalistes espanyols comencen atacant la llengua catalana.
L’ofensiva contra el català ha començat amb la promoció de l’anomenat manifest de defensa del castellà, que en realitat no defensa el castellà, sinó que es tracta d’un atac a altres llengües de l’Estat com el català. En realitat es titula “manifest per la llengua comú”, la defensa de l’anomenada llengua comú és un atac a lo que per ells serien llengües particulars que arriben a anomenar “llengües autonòmiques”. Estableixen adjectius i categories entre les llengües, no hi ha diverses llengües, que des de l’àmbit de la cultura s’haurien de defensar totes, sinó que hi ha una llengua de primera i altres de segona (com molt bé argumenta Jordi Sánchez al seu article Lengua común y manifiestos).
És tracta d’una ofensiva del nacionalisme radical espanyol, que han començat un grup d’intel•lectuals de l’entorn de Rosa Diez i on el PP s’hi ha apuntat. Un nacionalisme espanyol que renega del seu nom com molt bé explica Josep Ramoneda al seu article “La negación del nacionalismo español” on crítica a Rajoy que al seu discurs afirma no ser nacionalista espanyol però el seu és un discurs nacionalista.
El castellà, segons els signants, esta amenaçat pel gallec, el català i l'euskera. Però com no poden parlar d'amenaça en l’ús social del castellà, ja que és una llengua que cada dia és parlada per més gent a Espanya i al món, parlen de preocupació per la situació “institucional” de la llengua castellana, llengua protegida a la Constitució (art 3.1).
El castellà continua sent la llengua majoritària a Catalunya, i les darreres dades ens mostren que l’ús social del català continua sent petit. Per tant actuen davant una realitat contraia a la que argumenten i com afirmaven a l’editorial de El Periodico de Catalunya “Res amenaça el castellà” (29/6/2008):
“N'hi ha prou de navegar pel dial radiofònic o fer una repassada als canals de televisió, n'hi ha prou d'entrar en una llibreria o acostar-se a un quiosc de premsa, per adonar-se que la conflictivitat lingüística és inexistent i la debilitat del castellà, un espantall per alarmar persones poc informades o per sacsejar la política.”
Parlen d’imposició de la llengua, ja que segons el seu raonament el fet que una llei (estatut) obligui a conèixer el català suposa imposar, en canvi que la Constitució inclogui que s’ha de conèixer el Castellà no es imposar. Dons bé, totes dues lleis són encertades: les persones que viuen a un país han de conèixer la/les seva/es llengua/llengües oficial/s, una o varies.
Diuen defensar la llibertat individual, però ho fan utilitzant tesis ultraliberals de no intervenció de l’Estat en les polítiques lingüístiques. Com afirma Jordi Sanchez en “Lengua común y manifiestos”
“niegan al Estado cualquier derecho a intervenir en la vida de los individuos es la posición adecuada.
Si esa no es la posición ideológica de los promotores, tendrán que admitir que ese debate entre políticas públicas y libertad individual sólo debe servir para cuestionar las políticas lingüística de las lenguas que ellos definen como no comunes”
S’atreveixen en un exercici de cinisme polític a afirmar que l’immersió lingüística perjudica les possibilitats laborals de les persones més dèbils, quan és tot el contrari, ha estat una aposta de cohesió, convivència però també d’igualtat. Al punt 2 volen prohibir l’immersió lingüística, volen prohibir per llei que la llengua vehicular a l’escola pugui ser el català.
La immersió lingüística és una aposta per la igualtat d'oportunitats. La immersió lingüística no és cap "abús" com diu el manifest, els seus resultats són un èxit acadèmic indiscutible. Ara totes les persones de 35 anys o menys parlen perfectament les dues llengües. A les recents proves d'accés a la universitat la nota mitjana en el castellà (6,25) és superior a la del català (5,52). Afirmen amb molta lleugeresa que hi ha joves que no coneixen el castellà, jo des d’aquí els insto a que trobin una sola persona després d’estar escolaritzat amb aquest sistema no tingui domini del castellà.
Si no hi hagués hagut immersió lingüística segurament els fills i filles de persones vingudes d'arreu d'Espanya no dominarien les dues llengües i no tindrien igualtat d'oportunitats a la feina.
Obliden, o volen oblidar que per mantenir la cohesió social, a Catalunya la llengua comú també ha de ser el català, i l’única forma que el català sigui llengua comú a Catalunya és que totes les persones que hi visquin el coneguin.
Parlen de “discriminació, marginació i menysvaloració de ciutadans monolingües en castellà”. Per tant reconeixen que és pot ser monolingüe en Castellà i viure a Catalunya, en canvi us asseguro que no es pot ser monolingüe en català i tenir accés a la cultura i relacions socials.
Punt 3, vol que el dret a ser atès en la teva llengua no ho sigui per que totes les persones que atenen al públic coneguin les dues llengües oficials, sinó per que només alguna persona del servei conegui el català.
Tornen a posar per endavant el dret d’una persona no coneixedora del català a optar a una plaça de funcionari al dret d’un ciutadà a ser atès en català amb normalitat.
Es a dir, que defensen que sent català i vivint a una terra on la llengua pròpia és el català, si vas a un servei públic no seràs ates per norma en català, i la llengua vehicular habitual no serà el català. Hauries de demanar l’excepció, hauries de demanar explícitament ser ates per la persona del departament que conegui el català, tractat com un estrany o estranger a casa teva?
No han de polititzar la llengua, no han d’utilitzar les llengües que serveixen per comunicar-se, conèixer i relacionar-se, per enfrontar, dividir o atacar.
Entrades relacionades:Llengua i PP. El PP vol dividir l’alumnat
Technorati tags: politica, Noticies, politica, PSC, català, castellano,lengua Tags blogalaxia:noticias,politica,

Etiquetas: politica catalana, politica espanyola

Hete aquí otro intento de hacer humor infantil y catalán, a ver si esto se vende mejor que nuestros garabatos habituales…


El diálogo vendría a decir tal que así: “¿NO TE ABURRES DE TANTO LEER?” “¿EH?”

Etiquetas: comics, amazonas, aventuras, catala, espacio

Etiquetas: catala, blog, viajar, mundo

català, castellano,lengua

Etiquetas: politica espanyola

I amb molt de gust. I m'agrada parlar català amb gent de Fraga, Tamarit, Pena-Roja, Calaceit o Vall de Roures. Fins i tot, m'agrada parlar català amb gent de Benavarri o Bonansa. Encara que algú de Bonansa només sembli que sap parlar català si va una mica cap a l'Est. Jo parlo català. I vull que d'una vegada s'aprovi una llei de llengües al meu país. Vull que el que vulgui parlar en català, ho pugui fer. I el que vulgui fer-ho en aragonés, tampoc tingui problemes. Vull que la majoria d'aragonesos, els que parlen castellà, puguin, si volen, entendre, aprendre i comprendre les altres llengües que es parlen a l'Aragó.

Això és el que vull. Avui. Avui, ahir, i demà. Perquè crec que encara que la llei de llengües arribi a bon port, un bon grapat d'aragonesos mai entendran, ni comprendran ni tan sols voldran entendre, ja no la llengua que parlen altres aragonesos, fins i tot, no entendran que siguin aragonesos parlant català, o parlant aragonés. Fins i tot, no entendran que vulguin parlar la llengua dels seus pares, dels seus avis, dels seus besavis. No entendran que ni en aquesta, ni en cap altra llei de llengües se'ls obliga a aprendre català ni aragonés, tan sols és una eina de protecció contra la desaparició d'un patrimoni cultural.

Jo parlo català, i els que avui es manifestaran a Zaragoza no. No parlen català, però tampoc aragonés, ni res mes que no sigui el seu benamat castellà, tan meu com d'ells. A ells no els agrada que es parli català. De fet, són els mateixos als qui no agrade que es parli, i molt menys, que es pensi.

Jo parlo català, i a l'Aragó es parla català.

Etiquetas: català, aragon, llengues

Etiquetas: tema

Torredembarra ha estat l’escenari de la IV Regata de la Lliga Catalana de llagut. La cursa ha tingut lloc aquest diumenge dia 6 de juliol.


Aquesta regata, ha representat la primera per a les categories infantil i cadet i, la segona per a la categoria juvenil.


Els llaguts s’han estès al llarg de l’extensa platja i, s’ha pogut donar sense cap incident i a l’hora prevista, l’inici de les diferents curses.


S’ha començat per la categoria infantil, que ha fet una sola cursa de 500 metres. S’ha seguit pel Veterà Femení que ha realitzat la prova cronometrada. L’equip del Club de Rem Badalona, ha fet en aquesta un 6è. lloc. Ha assolit un 4rt. lloc en els resultats finals. Malgrat que, aquests darrers resultats en les dues anteriors proves no els han estat gaire favorables, segueixen lluitant amb força per millorar en les properes.


Els cadets, igualment que els juvenils, han fet només una prova de 500 metres. El nostre equip ha estat molt content pel tercer lloc que han aconseguit.


L’equip Sènior Masculí després d’haver fet un 8è. lloc a la prova cronometrada, ha acabat en un 7è. a la classificació definitiva. Han mostrat una molt bona tècnica de conjunt.


La jornada s’ha acabat amb la tradicional sardinada que, com en les anteriors temporades, ens ofereixen cordialment els vogadors i vogadores del Club Associació Baix a Mar de Torredembarra.

Compartir!

Etiquetas: esports, actualitat, badalona, badalones, barcelones

Etiquetas: catala, economia

Permeteu-me que després de les frivolitats estiuenques d’ahir avui us proposi un dels moments més colpidors i bells de tota la història de la música (ximo’s dixit, és clar).

Sergei Prokófiev va escriure la banda sonora d’Alexander Nevski de Eisenstein, planificant plegats les escenes i el ritme del muntatge, amb una simbiosi perfecte de creativitat en equip per tal de fer una obra total.

Escoltant aïlladament la música, sense veure les imatges, no l’associem a una banda sonora. Té tanta força que per si mateixa podria viure sense la part visual. Malgrat això, la simbiosi d’ambdues és perfecte i hom troba a faltar aquesta comunió artística en la majoria de bandes sonores, on la música no té vida pròpia.

Després de la fabulosa batalla sobre el gel, esdevé aquest moment musical que us deixo. Colpidor, intens i alhora de bellíssima serenitat, on la veu més obscura que mai, de l’eminent contralt polaca Ewa Podles, emociona fins al moll del os.

No us posaré el vídeo de la pel·lícula per tal de que us deixeu endur tan sols per la música, la Podles i una inspirada OBC dirigida per Ernest Martínez Izquierdo.

Si voleu baixar-vos tota l’obra, premeu aquí. El concert en directe va ser gravat per Catalunya Música a l’any 2004.

La Fitxa artística és:

Serguei Prokófiev

Alexander Nevski

Orquestra Simfònia de Barcelona i Nacional de Catalunya

Orfeó Català - director Josep Vila

Ewa Podles - contralt

Director: Ernest Martínez Izquierdo

I Rússia sota el jou mongol

II Cant sobre Alexander Nevski

III Els croats a Pskov

IV A les armes, poble rus

V La batalla sobre el gel

VI Els camps dels morts

VII Entrada d’Alexander Nevski a Pskov

Què ho gaudiu!

Etiquetas: obc, cantants, alexander nevski, ewa podles, orfeo catala

1996: El PP gana por primera vez las elecciónes generales.Para poder gobernar es necesario que pacte con tres grupos nacionalistas periféricos.Se constituye el gobierno que más poder ha dado a los nacionalistas en toda la historia de la democracia.Pedro J. habituado a modular desde su diario la política del PP o apoyarla, inicia la campaña de “catalanización pepera” que incluye mofas hacia los andaluces, por su apoyo al PSOE que son calificados de nacionalistas de “juerga, alcohol y pandereta” en artículos en su periódico. También los hoy “salvadores del castellano y españa” con entonces calificados como “vociferante minoría callejera”. Nada ha cambiado desde entonces en la política lingüistica.

¿Está el castellano en peligro o conviene venderlo así para obtener réditos electorales y aumentar ventas de diarios? Como en su día las campañas “matrimonios sodomitas:fin de España” “rendición a ETA” “los secretos del ácido bórico” “Josu Ternera firmará pasado mañana la propiedad de Navarra” y bla..bla…bla . Me gustaría poder traducir este post a otra lengua oficial, más variedad, más riqueza, pero en la facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicación de la Universidad del País Vasco no es necesario aprender una sola palabra en euskera para licenciarte.

 


Vídeo: Cuando Aznar rebuznaba catalán en la intimidad

El PP necesita ayuda para conseguir el apoyo de CIU, Andalucía ha votado socialista: “El Mundo” señala a los andaluces como los “nacionalistas etílico-rituales” que sólo piensan en fiesta.

Pedagogía política

Lunes, 18 de marzo de 1996 - JUAN ANTONIO RODRIGUEZ TOUS

Lo único novedoso que puede decirse sobre la confrontación entre el nacionalismo español y el catalán es que ambos necesitan un cursillo de auténtico nacionalismo posmoderno. Aprovechando que el proceso de negociación se dilatará previsiblemente hasta abril, los partidos nacionalistas del país deberían hacer una excursión pedagógica a la Feria de Sevilla.

Los andaluces, en contra de la opinión común, son más nacionalistas que nadie. No se hacen preguntas sobre la especificidad de su cultura «frente» a otras porque suponen, ayudados por el efecto beneficioso de la manzanilla de Sanlúcar, que la suya es la única cultura posible, y cualquiera, consecuentemente, se integrará en ella entusiasta y voluntariamente. Practican un universalismo fagocitador de culturas, una especie históricamente exitosa de mestizaje. Su cultura, de hecho, es su única patria y no consideran al no «integrado» un mal patriota, sino simplemente un bicho raro al que ofrecen, como fórmula de integración, la inmersión etílico-ritual en la fiesta. Son además especialistas en no tener problemas si hay alguna posibilidad de no tenerlos, lo cual les ha dado una gran capacidad para adaptarse a circunstancias casi siempre difíciles, políticas o no.

Y es que el nacionalismo dejará de ser un problema en esta península del espacio Schengen cuando se comprenda que el único nacionalismo viable no se sustentará primordialmente ni en la lengua, ni en el nivel competencial, ni en sentimientos patrióticos, sino que lo hará en la cultura, que es lo que nos hace a todos iguales y diferentes sin conflicto y, además, más felices.

El patético paso del “Pujol enano aprende castellano” al “hablo catalán en la intimidad”: El PP se inventa que su imagen anticatalana es “una artimaña electoral del enemigo” y El Mundo le sigue el juego.

Nuestro mensaje catalanista, enraizado en la sociedad catalana, no ha podido llegar a los ciudadanos.

“Yo dije que no se debe hablar. El partido tiene su postura. En un momento negociador se debe evitar. No conduce a ningún sitio y en las preocupaciones de los ciudadanos ocupa el lugar número 15, por lo que hay otras 14 más prioritarias, la primera de ellas el paro. Todo lo que no es necesario se debe evitar. Esta es una polémica que no está en la calle. En este país siempre ha habido una convivencia lingüística. Sólo hay problemas cuando existen imposiciones o prohibiciones. Es un tema que se decide en el Parlament y es esa institución la que decide.”

El PNV queda libre de toda sospecha: cuando han gobernado con el PP, estaba prohibido usar el argumento de que son “amigos de ETA”.

PEDRO.J.Ramírez, riojano de pro, catalán de corazón,pidiendo reformas en el estado para avanzar en la autofinanciación y escribiendo versos en catalán:

otro la reforma de la estructura del Estado, tanto para conseguir una administración más eficaz como para dar satisfacción a los sentimientos de los nacionalismos históricos.

Aquí no ha habido más anticatalanismo que el de algunas plumas aisladas y el de una vociferante minoría callejera que en absoluto representan ni a la línea dominante en el centro derecha español, ni mucho menos al pensamiento crítico situado frente a los abusos del felipismo.

Etiquetas: asi paso, bulos, consppiranoias, agorerias, caverna

Quan m’envien a la “ratera” (cel•la de càstig), tracto de passar d’estranquis un tros de llapis amagant-lo a la galta. Així puc entretenir-me dibuixant castells —en retalls de diaris, o bé directament a terra o a les parets. M’imposo la feina de construir un castell amb tots els detalls: des dels fonaments, els trespols, les parets, les escales i els passadissos secrets, fins a les teulades punxegudes i les torres. Tallo amb cura cada pedra, cobreixo el terra amb fusta o bé amb rajoles, omplo les sales de mobles, decoro les parets amb tapissos i pintures, encenc espelmes als canelobres i torxes fumejants als passadissos infinits. Paro les taules per als convidats i escolto música amb ells, bevem vi amb copa i encenem una pipa per acompanyar el cafè.

De fet, hi ha una certa manca d’honestedat quan s’intenta treure un escriptor de la presó plena de compatriotes, plena, de fet, dels seus lectors i personatges. És com llançar un únic salvavides a un vaixell atapeït de gent que s’enfonsa en el mar de la injustícia. Tanmateix, aquest salvavides s’ha de llançar, perquè més val salvar-ne un que cap, i també perquè, un cop salvat, podria enviar un senyal de SOS més potent que el del vaixell que s’enfonsa.

Etiquetas: joseph brodsky, vladimir bukovsky, izzat ghazzawi, pen catala

Type	Count
English	1958443
Too_short	284749
Catalan	123320
French	83950
Spanish	80509
Portuguese	71561
German	35870
Italian	26659
Chinese-big5	25123

Font: http://www.knowledgesearch.org/census/lang.html

Etiquetas: blocs, català

Etiquetas: curiositats

Type	Count
English	1958443
Too_short	284749
Catalan	123320
French	83950
Spanish	80509
Portuguese	71561
German	35870
Italian	26659
Chinese-big5	25123

Font: http://www.knowledgesearch.org/census/lang.html

Etiquetas: blocs, català

Etiquetas: curiositats

Etiquetas: catala

Etiquetas: catala