Etiquetas: poligamia, islam, turquia, calle1440, coran

Etiquetas: sociedad, civilizacion, mtfdlv, poligamia

“…La presidenta del PP en el País Vasco, María San Gil, ha decidido abandonar la redacción de la ponencia Política que se presentará al próximo Congreso del Partido Popular por diferencias de criterio en el seno de la misma, según han informado hoy fuentes de la formación”

Seguramente en dicha ponencia habría indicios o muestras de acercamiento al nacionalismo moderado, lo que supondría un ejemplo de realismo político. Un buen porcentaje de la población vasca es o se siente nacionalista y no admitirlo es negar la realidad, por lo tanto María San Gil, tan admirada por tantos conceptos, aquí se ha dejado llevar por el núcleo duro de su partido, el mismo del que Rajoy intenta desprenderse, otra muestra de realismo.

Otra mujer, ésta del PSOE, Mª Teresa Fdez de la Vega, ha visitado Níger en unión de Bibiana Aido como parte de una campaña para mejorar la situación de las mujeres. Después de fotografiarse con un empresario, sus tres esposas y varios de sus hijos, y enterarse de este extremo se ha sentido “horrorizada”. Es lo que tiene el acercamiento a estas culturas en que la poligamia es algo legal como es en la nuestra el matrimonio entre hombres: no sabemos la opinión de este empresario con fuerzas para estar casado con tres mujeres lo que opinaría de esta ley hispana que en su día fue contestada por Ana Botella con la parábola de las peras y las manzanas.

Comparte este artículo

Etiquetas: politica, parabola, poligamia, ponencia

El número de divorcios se ha duplicado desde el inicio de la guerra. Entre los motivos se encuentran las tensiones sectarias y el desempleo.

---

[Alexandra Zavis] Bagdad, Iraq. Durante años, la mayoría de las solemnes jóvenes parejas que se acercaban a Sayid Rafid Husseini lo hacían porque querían un certificado de matrimonio. Ahora, dice el clérigo, muchos de los que llegan a su despacho en las cercanías de un venerado santuario musulmán chií, quieren uno de divorcio.

Etiquetas: irak, iraq, guerra, sociedad, bagdad, sayid_rafid_husseini, certificado_de_matrimonio, asesinatos, desalojos, presiones_religiosas, familias, tabú, divorcio, tropas_norteamericanas, invasión, supremo_consejo_judicial, sharia, ley_islámica, declarar_intención, testigos, chiíes, sunníes, estado_civil, enfermedad, esterilidad, abusos, asistentes_sociales, anam_salman, pañuelo_de_cabeza, abdullah_alous, separaciones, religión, saddam_hussein, edictos_religiosos, matrimonios_mixtos, islam, poligamia, alquiler, alimento, combustible

Etiquetas: irak

Etiquetas: documentos, datos

Etiquetas: insolitas, internacionales, adolescente, autoridades, colonia

Etiquetas: tema

Etiquetas: actualidad, españa, democracia, derechos, politica

Cada societat estableix les seves “normalitats” d’acord a tradicions heretades o a valors explícits. En la nostra, la monogínia (una sola dona) i per tant la monoàndria (un sol home), amb el seus corresponents rituals d’entrada -el matrimoni- i de sortida -el divorci- , i amb el « pecat » corresponent -l’adulteri-.

Però en un món en què cerquem entendre la diversitat no ens pot deixar indiferents altres tradicions d’altres matrius culturals i religioses que tenen altres “normalitats”. La poligàmia (unió d’un individu amb dos o més de l’altre sexe) més estesa és la poligínia, (un home amb més d’una dona), però també hi ha cultures amb pràctiques poliàndriques (una dona amb més d’un home).

Més enllà d’aquestes diferents i antagòniques pràctiques i normes tradicionals, que reflecteixen valors diversos i estratègies d’adaptació a situacions històriques, cal veure fins a quin punt, avui, les normes legals són o no reflex de la “normalitat” social. I, no deixen de sorprendre les creixents xifres sobre el que popularment s’anomena, infidelitat, i legalment, abans, adulteri, majoritàriament d’homes, però també de dones. Si a aquestes xifres li sumen les relacions en el marc de la prostitució, obtindrem que la norma de la “monogamia”, un sol home i una sola dona, no està recollint les pràctiques socials de tenir relació amb més d’una dona o més d’un home, malgrat no sigui de forma estable, com ho són la poligínia o la poliàndria.

Un dels fenòmens més significatius de l’acceptació social del que podem anomenar la “poliginiàndria” – més d’un home i més d’una dona – és el creixent moviments de les parelles o clubs “liberals”, en què parelles de fet o casades busquen la relació sexual amb membres d’altres parelles, trencant voluntàriament i explícitament totes les normes d’exclusivitat tant de les monogàmies com de les poligàmies.

El moviment gay lluita des de fa temps, i comença a tenir els seus èxits, pel reconeixement social de les seves relacions homosexuals o lesbianes, com a relacions “normals” i normativitzades, fins al punt d’estar aconseguint en alguns països el dret al “matrimoni” “monogay” degut a l’evidència que una orientació sexual de minories, considerada pecaminosa per alguns, no podia ser motiu per marginar aquestes persones de la societat.

En aquest cas, la norma recull i normalitza relacions realment existents. En canvi, la norma monogàmica hegemònica, està lluny de recollir les relacions realment existents, i que afectem molts més ciutadans i ciutadanes, de les relacions poliginiàndriques, i les continua marginant i perseguint com a prostitució o com a infidelitat o adulteri.

Els matrimonis monogàmics o poligàmics (de fet, poligínics) varen néixer en contextos socials i religiosos centrats en la procreació, en societats rurals, guerreres, patriarcals.. de control patern del llinatge i de la propietat... sense mètodes anticonceptius generalitzats, contextos que res tenen a veure amb algunes de les societats contemporànies. Un dels indicadors és que la promiscuïtat, cada vegada és més normal entre els joves abans de casar-se.. trencant tots els mites de la necessària virginitat com a condició pel matrimoni. I un altre, és que l’adulteri o la infidelitat és una de les causes de separació i divorci més habituals.

Crec que estem en un camí cap a la llibertat. Cap norma pot pretendre imposar un patró únic a una societat plural i diversa, també i especialment, en el de les relacions i orientacions sexuals. Ara, la societat és permissiva, amb els comportaments no monogàmics, però subjectivament el pes del matrimoni monogàmic està interioritzat, i les infidelitats es viuen tràgicament per les parelles que se senten “enganyades” en relació a un contracte matrimonial i a un ideal... que els fets no paren de mostrar com a cada vegada menys majoritaris.

La relació sexual és d’una complexitat inextrincable - com a impuls instintiu reproductiu, com a impuls de recerca de plaer, com a impuls de comunió i fusió interpersonal i còsmica, com a expressió i construcció amorosa, com a sublimació o compensació de traumes, complexes o frustracions -. Totes les cultures humanes han cercat la manera de canalitzar la sexualitat imposant un model i un sentit “normal” i excloent, marginant o condemnant, les formes “aberrants”. Potser és hora que continuem explorant l’equilibri, també en aquest camp, entre la llibertat i la responsabilitat, entre la subjectivitat i la convivència social.

Creixeran espais poliginiàndrics on viure i reivindicar aquesta llibertat de relació entre més d’un home i més d’una dona, com experiència personal “normal”, que sigui antídot, també, de totes aquelles violències de gènere que es fonamenten en la hipocresia social que alimenta el sentiment de que “la maté porque era mía”.

Etiquetas: poliandria, poligamia, amor

Me ha fascinado este post, que hace una lista de las cosas que quieren las mujeres. Y revisando la lista, no sé qué pensar. Ya, en una relación, no puedo ubicar la monogamia, ni la poligamia, ni la endogamia, la exogamia o la anorgasmia. Creo que se me escapan de las manos.

El post retoma, en realidad, la lista de Marina Torchiari sobre lo que, ironiza Marina, quieren las mujeres. Y ¡zas!, pensé primero, ¿Cómo contestarle a Marina, desde el lugar del hombre? No voy a poder, porque, se sabe, en cuestiones de relaciones, las mujeres la tienen más clara -siempre.

A ver, ninguna quiere, dice querer, o sabrá querer, un hombre que las cuide, que las provea y que dé la vida por ellas. ¿O sí? ¿La independencia económica independiza las cabezas? Ninguna mujer reconocerá jamás, a estas alturas, que les hace bien un hombre machote que les digan lo que tienen que hacer, o que las protejan. Mi padre me ha dicho, de muy chico: «Las mujeres quieren seguridad». «Conmigo no la van a tener nunca», pensé yo. Así me ha ido.

Sí, confunden. Porque, sabias palabras, hasta no saber lo que uno quiere, no puede darle a nadie lo que supone que va a querer, o cualquier otra cosa. Basta ver a los adolescentes deshaciéndose en llantos porque su noviecita se ha ido. ¿Qué decirles? Para mí, es cosa ya de todos los días. Se van como han venido, sin que las llamen y sin que nadie las eche.

Lo que quieren las mujeres... ni ellas lo saben.

Relacionados : Ojo al texto | Es evidente

BlogRelaciones: ¿Quién sabe lo que quieren? (Comentar)

Etiquetas: general, vida pareja, amor, monogamia, mujeres