Internet té qualitats com que qualsevol confusió et porta a algun lloc. Cap (o gairebé cap) de les persones a qui la seva cerca a Google (o altres) els han dut aquí, realment buscaven res relacionat amb el contingut que ofereix aquest blog. Però aquí acaben. I no es queixen. Qualsevol confusió et porta a algun lloc, i amb una mica de sort, a algun lloc per descobrir i amb molta sort, a algun lloc interessant.


Sovint, la Síl diu coses que no entenc perquè de vegades parla massa ràpid. És una persona que diu coses interessants, que no et voldries perdre, però com ràpidament passa d’una frase a una altra, ja no vols preguntar. Així, de vegades ella diu “mira quina hora és, que arribem tard” i jo entenc “mira que ens riurem del pa” i em quedo estranyat sense entendre el significat del que ha volgut dir. Però com és poeta i pianista i té molta capacitat d’abstracció… Als dos minuts, jo dic “però mira quina hora és, que arribem tard!” i ella em diu enfadada “si ho acabo de dir!”.


I és que, a la meva vida, les confusions no porten enlloc (paradigma de les reflexions barates d’aquest blog).

Que endreçada, neta i polida seria una vida categoritzada, indexada i amb cerques.

Etiquetas: blogocosmos, fotoblog, personal, reflexions barates, internet

Si això fos un diari personal íntim i a l’ús, avui tindria moltes coses a explicar. Coses bones i coses no tan bones. Però com no ho és, puc explicar que he vist un petit carreró a Barcelona on he decidit que és el lloc on vull viure.


Sigh. Suposo que el repte estava en fer un tercer post consecutiu on la Síl dormis. Prometo despertar-la després del cap de setmana.

Etiquetas: fotoblog, personal, nou pis, silvie rothkovic

El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d’extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n’he adonat. Encara no m’hi he parat a pensar per gaudir-ho (ni tan sols preparar-ho). Encara homeless.

A la Síl li encanten els hotels. Crec que viatja només pel fet de passar uns dies en un d’ells. Un cop vam gaudir d’un lavabo Kelly.

Etiquetas: feina, fotoblog, personal, viatges, berlin

Etiquetas: fotoblog, tecnologia, televisio, apple, fernando alonso

Etiquetas: fotoblog, musica, personal, marc bolan, restaurants

Etiquetas: fotoblog, dedicatories, silvie rothkovic

Etiquetas: fotoblog, familia, quadres, silvie rothkovic, trenta

Ni que s’acabi la crisi ni l’apatia blau-grana ni l’edició d’aquell cd ni que et toquin els euromillones ni que la meva cara recuperi el seu color uniforme després d’un àpat de tapes (palíndromo!) sota el sol del diumenge al migdia. Cap d’aquests delits iguala l’ansietat de la dona prement insistentment el botó d’obrir portes del tren amb la cigarreta i l’encenedor preparats a les mans.

Etiquetas: fotoblog, noticies, personal, reflexions barates, salut

La Rothko i jo ens vam reptar mútuament a escriure una novel.la, una manera com qualsevol altre d’esquerdar el meu amor propi, amb l’única i vaga esperança que lo seu sigui de veritat el minimalisme versàtil i no la prosa Murakami. Una nou gir per la nostra espiral diària de competitivitat. Avui dia és vox populi que qualsevol pot editar un llibre (via Flaneuse) i que li diguin literatura com que la Scarlett publiqui un cd i li diguin música (prejudici aquí).
La meva època d’adolescent enfrontant-se a una Olivetti grisa que el meu avi va portar d’alemanya allà pels anys seixanta va quedar enrere, entre fulls blancs i tinta negre i vermella amb típex, on la meva prosa es perdia confosa entre frases massa llargues i subordinades dins de subordinades.
En resum, res ha canviat. Les casualitats no existeixen o les vendrien al Corte Inglés en
blisters (possible títol).

Un dels capítols girarà al voltant de per què els nens petits en cotxet només duen una sabata… sigh… els blogs no són para el verano.

Etiquetas: blogocosmos, fotoblog, llibres, apple, silvie rothkovic