Bitacoras.com

Quan érem nens i li feia la guitza al meu germà petit, en ple rampell de rabiosa impotència, maleïa en veu alta que, quan ell fos gran i jo fos petit, patiria la seva venjança. No sé quin tipus de mecanisme s’activava dins el cap d’un nen de sis anys per a creure que la vida era un cicle on l’inici i el final s’acabaven retrobant i un passava de nen a adult i d’adult a nen. El que tampoc entenc és, que si no creia en el procés de nen a adult i d’adult a viejuno, en quin punt d’aquest cicle natural de la vida es col.locava als nostres avis? Eren com els Reis Mags, una gent gran que et porta regals quan et visita de tant en tant? Figurants? Atrezzo? Alienígenes? A l’autobús d’aquest matí (sí, ... Enlace permanente.